Custòdia compartida de gossos: És possible? Com es pot assolir?

Quan hi ha un divorci és habitual considerar els fills com les persones properes més afectades. No obstant això, hi ha altres integrants de la llar que poden arribar a experimentar canvis a les seves vides difícils de superar: les mascotes. Fins fa poc, eren considerades simplement “béns mobles”, és a dir, una propietat més com un cotxe o un televisor a repartir, que es quedava un de la parella. Per això sovint els animals deixaven de veure tan sovint part de la seva família i podien patir depressió, pèrdua de gana, nerviosisme i altres problemes.

Tot i això, una sentència recent considera els animals de companyia com a “éssers amb sensibilitat” i facilita una cosa semblant a una custòdia compartida de gossos, gats i altres mascotes com una manera de procurar el seu benestar després d’un divorci. Aquesta decisió d’un jutge de Madrid s’avançava uns dies a l’aprovació al Congrés de la modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil, sobre el règim jurídic dels animals, que antecedeix a una sèrie de reformes legals per a la protecció, els drets i el benestar animal, que s’espera que es vagin aprovant durant el 2022 i entrin en vigor el 2023.

Com es posarà en pràctica la custòdia compartida de gossos i d’altres animals de companyia? En aquest post donem algunes claus per explicar-ho.

La mascota com a pertinença i no com a ésser amb capacitat de sentir

A una persona, com a un nen petit, se li pot explicar una separació i un divorci. Sigui en el moment que passa o més endavant, quan maduri una mica més, pot entendre els motius i els canvis que implicarà, i li és possible expressar els seus desitjos i sentiments sobre el procés. Fins i tot se’l pot ajudar amb un acompanyament psicològic. Això no és possible amb les mascotes, que poden veure com han de canviar d’entorn, de persones de referència, d’horaris i fins i tot de vegades d’alimentació sense entendre res ni poder decidir o expressar res.

A més, el fet que fins ara la llei els tractés com una “cosa” que havia de romandre amb el propietari (recordem que un animal només té un titular) podia ser motiu que després d’un divorci contenciós (sense acord) no tornés a veure a l’altra persona mai més. Això també suposava un patiment molt important per a la persona que es veia sense dret ni tan sols de visitar el gos o gat amb qui havia compartit part de la seva vida. De vegades, com lamentablement ha passat amb els fills, s’han fet servir també gossos i gats per castigar l’altra persona (per exemple, amenaçant-la de no tornar-la a veure), i sense la cobertura legal que sí que es contempla amb els fills i que ara sí que es donarà als animals, de vegades s’aconseguia.

Aquesta mateixa consideració legal cosificadora feia les mascotes també susceptibles de disputes en herències, embargaments, etc. És a dir, que si el banc embargava els béns a una persona, li podia treure també el seu gos, el seu gat o qualsevol altre animal de companyia com si fos una altra pertinença més: de fet, al Codi Civil se’ls etiquetava com “béns mobles” a l’article 333 (“totes les coses que són o poden ser objecte d’apropiació es consideren com a béns mobles o immobles”), quan a països com Àustria, Alemanya, Suïssa o Bèlgica ja fa dècades que no els consideren com a tals . A Catalunya, el 2006 ja es va aprovar una llei que deixava enrere aquesta categoria.

Què passava fins ara amb una mascota en cas de divorci?

El fet que les mascotes fossin considerats “béns mobles” provocava que, en cas de divorci, allò que fes decantar la balança fos la titularitat, independentment de la responsabilitat que assumia un o altre membre de la parella amb l’animal, especialment en parelles casades en règim de separació de béns com és el cas de Catalunya. Al contenciós s’aportaven factures de la compra, el rebut de l’adopció, el comprovant de l’alta de l’animal al cens del municipi o la cartilla veterinària al seu nom.

Els matrimonis celebrats en règim de guanys, però, tenien un marge més gran per reclamar, especialment si el gos, gat o un altre animal s’havia adquirit durant el temps en què la parella havia estat casada, com passa amb les altres pertinences que cadascú posa en comú i divideix en parts iguals. En alguns casos, advocats especialistes en dret animal aconseguien que un jutge considerés el vincle amb els nens petits i que l’animal havia de romandre amb qui se’ls quedés, independentment de qui fos el seu propietari legalment.

En aquest sentit, va ser pionera una sentència del 2019 d’un jutjat de Valladolid que establia que els dos membres de la parella eren copropietaris d’un gos després del divorci. Dos anys més tard, el Jutjat de primera instància número 11 de Madrid a què ens referíem al principi ha pres una decisió que no pren en compte simplement la titularitat de l’animal, sinó el llaç afectiu entre aquest i la parella separada.

Amb la nova llei, el jutge, en línia d’aquestes sentències, podrà considerar amb qui estarà millor l’animal i establir un règim de visites.

I ara? Com s’aplicarà la custòdia compartida a gossos i altres animals?

Com passa amb la resta de resolucions en un divorci, el règim de visites que es concreti en una custòdia compartida de gossos, així com qui corre amb les despeses de cura, etc., dependrà del cas segons el que consideri el jutge, com la pensió alimentària dels fills o la forma i la periodicitat en què es fan les visites, o el repartiment de béns.

Ja existeix alguna sentència, com l’emesa per un jutge de Sevilla, que dicta un règim de visites al gos de la família de mesos alterns, amb una recollida en un lloc neutral, com la clínica veterinària (com passaria en el cas dels fills quan s’estableix un punt de trobada familiar) vetllant pel benestar del animal.

Evidentment, establir la custòdia compartida d’una mascota és molt més senzill en un divorci de comú acord. En aquests casos, caldrà que a la redacció del conveni regulador figuri el període de temps en què cada part es queda amb l’animal, com es faran aquestes visites, com es distribuiran les despeses, etc. Una possibilitat consisteix que el gos o altra mascota convisquin amb els menors de la parella si n’hi ha, i comparteixin el mateix règim de visites, de manera que l’animal s’envolti del màxim de persones que al llarg del temps han estat els seus familiars.

El que difereix més entre la custòdia dels fills i la d’un animal serà que si hi ha un acord que un de la parella es quedi amb l’animal i assumeixi les despeses, no es requerirà la coresponsabilitat d’ofici.

Quins casos queden exclosos de la llei que permet la custòdia compartida de gossos i gats?

Exercir la custòdia compartida de gossos, gats i altres mascotes està condicionat per l’existència d’un conveni regulador, és a dir, en el cas de matrimonis on cal repartir béns o de parelles de fet amb fills. En els casos en què aquest conveni no existeixi, no hi ha res a regular, perquè com hem apuntat, els animals de companyia no són considerats fills. Per això les parelles de fet sense fills queden excloses d’aquesta possibilitat. En el moment en què es redacti aquest conveni, la mascota hi quedarà contemplada.

Això sí, sempre hi ha la possibilitat que un membre de la parella de fet que vulgui reclamar un règim de visites per a l’animal del qual no és titular si l’altre s’hi oposa, de fer-ho via demanda judicial, una mica més complicat però possible.

De fet, un dels angles morts d’aquest canvi legislatiu, mentre no es reformin altres lleis que vagin a la línia de la descosificació dels animals en tots els àmbits, és precisament que si un dels membres de la parella decideix quedar-se amb la mascota i impedir que l’altre la vegi ja no es podrà reclamar per apropiació indeguda, en deixar de ser “béns mobles”, però tampoc per segrest com sí que passaria amb els fills, perquè tampoc són persones.

La mediació, una via per cobrir el buit legal

Cada vegada són més les persones que decideixen acudir a la mediació per a aconseguir un acord amb les seves exparelles pel que fa al règim de visita amb els animals de companyia. Com passa amb altres conflictes, si la mediació resulta reeixida, se sol complir.

AT Advocats, assessors legals en matèria de família

Com a part de la família que els considerem, a AT Advocats vetllem pels drets dels animals i dels seus cuidadors, i per això els nostres advocats de família posen a la seva disposició la seva experiència i compromís per a aconseguir el millor conveni possible en cas de separació o divorci.

Photo by sarandy westfall on Unsplash