Prestar diners a un familiar: quins riscos implica i com fer-los front?

Per desgràcia, és una història coneguda durant els anys de crisi: una persona demana una hipoteca per comprar-se un habitatge, la seva situació econòmica canvia i té dificultats per pagar les quotes, i fins i tot pot perdre casa seva. Hi ha ocasions en què això es pot evitar si, en comptes de demanar els diners al banc, que cobra uns interessos molt elevats per això, els podem demanar a un familiar.

Pot semblar estrany que alguns no tinguin en compte aquesta possibilitat si algú proper està en posició d’ajudar, però a diferència de les cultures asiàtiques com la xinesa, a Espanya encara hi ha molt tabú a l’hora de demanar prestats diners a un familiar. I en realitat, si se li retornaran, no hi hauria d’haver més problema, fins i tot se li poden retornar amb interessos.

No obstant això, per al que té els diners, prestar-ne a un familiar o amic, així, sense més ni més, fent-li una transferència o lliurant-los-hi en efectiu no està exempt de problemes. Què passa si no els hi tornen? ¿Hisenda no està pendent d’aquest tipus de transaccions per reclamar-nos algun impost? Si els diners que ha prestat eren els seus estalvis, òbviament els podrà necessitar en qualsevol moment. A més, encara que la persona que a qui ha ajudat tingui la millor voluntat del món de tornar-li aquest favor, no són pocs els casos en què aquesta persona lamentablement mor i aquesta obligació l’han d’assumir els seus hereus, que poden no ser tan compromesos.

Un exemple pràctic: prestar diners a un germà que mor

Una dona va prestar diners al seu germà perquè a aquest li faltava una quantitat molt petita per obrir un restaurant i no volia que assumís més riscos del compte endeutant-se amb el banc. Al cap i a la fi, emprendre un negoci a Espanya ja és una aventura complicada, ¿per què fer-la més difícil demanant diners a qui cobrarà interessos elevats? Hi ha qui fins i tot demana préstecs a entitats de crèdit ràpid, els interessos de les quals són encara més alts.

Lamentablement aquest home va morir i la responsabilitat de tornar el préstec va passar a mans de la seva dona, que no la va voler assumir: com a hereva va passar a gestionar el negoci desentenent-se del deute que el mort tenia. Podia fer-ho perquè va ser un pacte de paraula: la germana només podia acreditar una transferència bancària. Res irrefutable: portat a judici, el jutge podia concloure que podia estar tornant al seu germà un préstec que ell li havia pogut fer anteriorment. Va perdre els diners.

El préstec entre particulars: una forma de legalitzar aquest ajut

El cas que hem exposat a l’exemple, com tants altres, podria haver-se evitat si aquestes dues persones haguessin ratificat el seu acord més enllà del verbal. És veritat que entre germans o molt bons amics ens pot incomodar recórrer a l’acord escrit, però sempre hem de tenir present que les bones relacions es poden torçar, i que no podem assegurar que la implicació de tercers ho pugui precipitar. Si haguessin signat un préstec entre particulars, els hereus del mort haurien d’assumir aquest deute si acceptaven l’herència, de manera que tard o d’hora la germana hauria recuperat els diners.

Un préstec entre particulars és una cosa molt senzilla, ni tan sols cal passar necessàriament per un notari, encara que és recomanable per donar un plus de seguretat a la persona que presta els diners: la intervenció del notari estalvia ambigüitats, comprovacions, etc., en cas que hi hagi discrepàncies. No cal el cobrament d’interessos, o es poden cobrar interessos molt baixos, i es pot estipular el termini i la forma de devolució que decideixin les dues parts (mensualment, en diverses dates concretes, tot de cop, etc.)

Per fer-ho, cal redactar un contracte fent constar les dades de les dues parts i les condicions del préstec: import del préstec, termini i forma de devolució, tipus dinterès si n’hi ha, clàusules especials, etc. És preferible que l’elaboració d’aquest contracte la porti a terme un advocat perquè no passi per alt cap qüestió que pugui ser important i pugui assessorar les dues parts. De la mateixa manera, si el document l’ha redactat una de les parts, no està de més que l’altra el sotmeti a comprovació del seu propi advocat. Són precaucions que es prenen una vegada (i per tant com a molt ens farà sentir incòmodes una vegada) i poden estalviar molts problemes futurs.

Aquest contracte no requereix el pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (AJD), que és el que aplica a una operació entre particulars en què es preveu la transmissió d’un bé o dret d’ús (per exemple, un habitatge o un cotxe de segona mà, un lloguer, etc.), perquè en aquest cas es faria entre persones físiques, però sí que implica comunicar-ho a Hisenda omplint el model 600.

El préstec entre particulars i la donació

Hi ha casos en què qui presta els diners a un familiar no espera o no vol que els hi tornin. Pot ser el cas, per exemple, dels pares que donen diners a un fill per pagar l’entrada d’un pis. En aquest cas probablement no es voldrà formalitzar aquest acte com un préstec, però llavors, si es vol fer de forma legal, sí que caldrà pagar un impost a Hisenda (encara que l’existència o no d’aquest impost així com la quantia difereix segons comunitats autònomes ), l’impost de successions i donacions.

Quan aquest és el cas, s’han d’avaluar pros i contres de la fórmula triada: prestar els diners (i per tant, establir que han de ser retornats), pagar a Hisenda l’impost de successions i donacions per no esperar-los de tornada, o fer-ho sense coneixement de l’administració, que pot suposar risc de multes.

Els riscos (de vegades molt elevats) del préstec entre particulars

Encara que un préstec entre particulars sigui una bona manera de formalitzar el préstec de diners entre familiars o amics, recórrer a aquesta fórmula com a substitut d’una transacció bancària no sol ser recomanable en cap cas. És el que solen oferir els prestadors particulars, és a dir, persones que no coneixem, per prestar diners a interessos molt elevats, inclosos interessos de demora, i amb conseqüències d’impagament molt severes, fora dels llindars bancaris: de fet, aquestes operacions entre particulars no estan avalades pel Banc d’Espanya.

Les persones que necessiten diners solen recórrer a ells a la desesperada, perquè aquests particulars no demanen les condicions de solvència que exigeixen els bancs, però a canvi volen obtenir una contraprestació per fer aquest préstec superior de la que reben els bancs. Continuen sent contractes totalment legals, per la qual cosa és molt recomanable recórrer als serveis d’un advocat per avaluar-los abans de signar-los. Una consulta de 60, 80 o 100 euros segons els honoraris de l’advocat pot estalviar molts diners i disgustos. No són pocs els casos en què la persona que ha rebut el préstec no pot pagar i es veu endeutada tota per vida per rebre uns milers d’euros.

Photo by Ibrahim Boran on Unsplash