Drets del detingut: En cas de detencions i identificacions

En el moment d’una detenció o d’identificacions policials és normal caure en el nerviosisme i no tenir massa clar com cal reaccionar o comportar-se. Per aquest motiu, des d’AT Advocats, volem facilitar una petita guia amb els drets que assisteixen a les persones que són identificades o detingudes.

La identificació

Qualsevol agent de policia té la potestat de demanar la identificació d’una persona en prevenció de la comissió de possibles delictes o degut a la comissió d’una infracció administrativa. Per aquest motiu, és recomanable portar sempre a sobre la documentació (DNI o carnet de conduir). En cas de no tenir a sobre la documentació, la policia pot decidir traslladar-te a comissaria per efectuar allà la identificació.

Aquest període de retenció (no es tracta d’una detenció) ha de durar el mínim temps imprescindible per efectuar la identificació. Només s’haurà de facilitar informació relativa a la nostra identificació (nom, cognoms, DNI, data de naixement, adreça, nom dels progenitors).

En qualsevol cas, caldrà

• Mantenir la calma i evitar enfrontaments amb la policia,
• Demanar el núm. d’identificació de l’agent que dugui a terme la identificació i
• Revisar l’acta de la mateixa, rebutjant signar-la en cas de no estar d’acord amb el seu contingut.

La detenció

La detenció és una mesura cautelar que consisteix en la privació temporal del dret a la llibertat d’una persona. Només es pot dur a terme i) quan s’estigui cometent un suposat delicte no lleu, ii) quan s’estigui a punt de cometre un delicte no lleu, iii) Quan la persona sigui sospitosa d’un delicte amb una pena de presó prevista per la seva comissió superior als 3 anys de presó o iv) quan hi hagi la sospita que una persona processada per un delicte no compareixerà quan sigui cridada per l’autoritat judicial.

També podrà procedir-se a la detenció de persones fugides d’un centre penitenciari o d’un centre de compliment, d’aquelles que s’haguessin fugat estant detingudes o de les que, estant processades o condemnades per delicte, estiguin en situació de rebel·lia.

No es podrà procedir a la detenció d’una persona per l suposada comissió d’un delicte lleu, tret que la persona en qüestió no tingui, o pugui aportar, un domicili conegut on poder ser localitzat.

La detenció haurà de durar el temps imprescindible per esclarir les circumstancies del fet investigat i, en cap cas, podrà allargar-se més enllà de les 72 hores (a excepció dels casos previstos en la legislació sobre “terrorisme” en que la detenció pot tenir una durada màxima de 120 hores). Finalitzat aquest termini, la persona haurà de ser immediatament posada en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.

Tota persona detinguda ha de ser degudament informada per escrit, en un llenguatge senzill i accessible, en una llengua que comprengui i de forma immediata, dels fets que se li atribueixen i les raons que motiven la seva privació de llibertat, així com dels drets que l’assisteixen:

• Dret a no declarar contra si mateix/a, a no confessar-se culpable, a callar, a no declarar, a no respondre alguna/es de les preguntes que se li formulin o a dir que només declararà davant del jutge.
• Dret a designar un/a advocat/ada perquè l’assisteixi. Si per motiu de llunyania geogràfica no és possible l’assistència immediata de la persona lletrada, té dret a comunicar-se amb aquesta telefònicament o per videoconferència, llevat que aquesta comunicació sigui impossible. Si no designa un/a advocat/ada, se li en designarà un/a d’ofici.
• Dret a parlar reservadament amb l’advocat/ada, fins i tot abans de la seva declaració davant la policia, i a que la persona lletrada intervingui en les diligències de declaració, de reconeixement de què sigui objecte i de reconstrucció dels fets en els quals participi.
• Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció (contingut de l’atestat policial i els seus elements).
• Dret a fer avisar a qui digui, de la seva detenció i del lloc on està detingut/uda.
• Dret a trucar a la persona que vulgui en presència d’un agent.
• Si és estranger/a, té dret a que es comuniqui la seva detenció i el lloc de custòdia al consolat del seu país. A més, té dret a que el visitin les autoritats consulars i a comunicar i a mantenir correspondència amb aquestes.
• Dret a l’assistència gratuïta d’un/a intèrpret en cas que no entengui o parli el català ni el castellà, o en cas que sigui una persona sorda, amb discapacitat auditiva, amb dificultats del llenguatge, o amb una altra discapacitat que afecti a les facultats de comprensió o expressió oral.
• Dret que el reconegui el metge forense o el metge que el substitueixi legalment o, si això no fos possible, un altre metge que treballi per a l’Administració pública.
• Dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta en cas d’insuficiència de recursos econòmics.
• Dret a instar el procediment d’habeas corpus si considera que la seva detenció és il·legal.

En qualsevol cas, és recomanable

• No parlar amb la policia, o respondre a les seves preguntes, si és que el teu advocat no et recomana expressament el contrari.
• No tocar objectes que et puguin facilitar.
• No facilitar l’accés als teus dispositius mòbils.
• No autoritzar la recollida de mostres d’ADN.
• Denunciar qualsevol amenaça, tracte inadequat, vexatori o tortura patit a mans de la policia.

Aquest article és una petita guia amb voluntat divulgativa però, en cap cas, pot substituir el consell legal personalitzat d’un advocat o advocada. Per més informació, no dubteu en posar-vos en contacte amb el nostre despatx a través de les dades que podeu trobar a l’apartat de contacte del nostre lloc web.