Denunciar per fals autònom: què necessites saber?

Quan sentim parlar de falsos autònoms, probablement una de les imatges que ens vindrà al capdavant és la dels repartidors de plataformes tecnològiques. I sí, és cert que des del moment que les motxilles tèrmiques de Glovo, Deliveroo, Just Eat, Uber Eats, etc., així com les furgonetes d’Amazon van passar a convertir-se en figures habituals del paisatge urbà, la precarietat laboral en forma de frau per existència de fals autònom ha pres forma de rider, o repartidor.

Tot i això, es tracta d’una pràctica de contractació que fa molts anys que existeix (venia ja del boom de la construcció), especialment des del moment en què es van començar a oferir descomptes temporals als treballadors que ingressessin al règim especial d’autònoms, i segons la Inspecció de Treball afecta sectors molt diferenciats, com el dels serveis de telefonia (els operaris que ens vénen a instal·lar la fibra òptica, per exemple), l’hostaleria, l’advocacia (especialment en el cas d’advocats que comencen la seva carrera), els transports (inclosos els pilots d’avió, per exemple) o la indústria càrnia, mitjançant la creació de cooperatives específicament per a tasques d’especejament amb milers d’autònoms associats.

Contractar els serveis d’un autònom sovint és molt més rendible a les empreses que contractar la feina d’un assalariat. Els estalvia pagar cotitzacions a la Seguretat Social, vacances, baixes laborals si n’hi hagués, acomiadaments i mantenir-los en nòmina quan la feina és menor de l’esperada. A més, si pot exercir una posició de poder sobre l’autònom, podrà fixar fins i tot una jornada i el preu de la col·laboració. No obstant això, una empresa no pot contractar un autònom o un treballador assalariat de manera indistinta, no ho pot escollir: hi ha una sèrie de condicions que determinen si han de donar d’alta una persona en plantilla o si poden contractar els seus serveis com a treballadora per compte d’altri.

Quins indicis apunten que un autònom és fals autònom?

Com acabem d’assenyalar, una empresa no pot decidir si contracta un autònom o un assalariat per a qualsevol feina o prestació de serveis. Si requereix que una persona s’adapti a alguna de les condicions exposades a continuació (són només algunes), probablement haurà de donar-la d’alta al règim general, no podrà contractar els seus serveis com a autònoma.

El fa acudir a les seves instal·lacions

Això no sol passar amb els riders perquè la major part de les seves tasques les duen a terme al carrer, i de fet cada cop és menys habitual perquè és un dels indicis més clars que un treballador és fals autònom. Tot i això, ha arribat a passar que empreses requereixen que part del treball que esperen de l’autònom es dugui a terme a les seves instal·lacions, sigui apel·lant a la confidencialitat o a la disponibilitat de recursos. Ha passat en el cas de corporacions audiovisuals, per exemple, en què s’obligava periodistes i operadors de càmera donats d’alta com a autònoms fins i tot a fitxar-ne l’entrada i la sortida al centre de treball.

Controla els seus horaris

En general, un afiliat al règim especial d’autònoms controla els seus propis horaris i gestiona el temps a conveniència. Evidentment, el més probable és que passi la major part del dia treballant com passa amb un assalariat, però ningú no li pot exigir el compliment d’una jornada determinada per cobrar pels seus serveis. En el cas d’un fals autònom sol passar que tenen un horari concret, sigui de forma clara o tàcita, com és el cas d’algunes plataformes tecnològiques, en què com més baixa sigui la disponibilitat horària, menys serveis rep el repartidor.

Fixa els preus de la col·laboració

Encara que és cert que qualsevol autònom que ho sigui realment podrà dir que de vegades hi ha poc marge per negociar preus en un mercat d’alta competència, sempre tindrà més marge de maniobra que un fals autònom. Sol poder ajustar un preu variant el servei a prestar per un de més bàsic, o trobar la manera de dedicar menys hores a una tasca que ofereix menys marge de benefici, o canviar algun proveïdor per igualar l’oferta de la competència, etc. Tot i això, un fals autònom sovint s’ha de cenyir a un preu sense cap marge de maniobra.

Fa desenvolupar les mateixes tasques que una persona assalariada de l’empresa

Sovint es donen casos en què un treballador que s’ha hagut de donar d’alta com a autònom per prestar uns serveis concrets a una empresa està fent el mateix que altres treballadors que tenen nòmina. Aquest greuge comparatiu és crucial per denunciar l’existència de falsos autònoms.

No deixa marge per a altres activitats laborals

Encara que les jornades de treball poden no deixar marge per a altres activitats remunerades tant en el cas dels autònoms com en el dels assalariats que dediquen moltes hores a la feina, en el cas dels autònoms, tenir un sol client per poder subsistir, dedicant-li complet el seu temps, pot ser determinant a l’hora de definir que és un fals autònom.

Com es pot demostrar l’existència d’un fals autònom?

Demostrar que un treballador per compte propi és fals autònom no és fàcil. Poden donar-se alguns dels supòsits esmentats anteriorment i que, tot i així, la justícia consideri que té prou autonomia, i per tant, que no ha de formar part de la plantilla de l’empresa. Hi ha algunes sentències (que estan recorregudes a instàncies més elevades) que així ho estableixen, abanderades per empreses com Glovo. A més, moltes persones afectades per aquestes males pràctiques laborals no les reconeixen per la necessitat econòmica que tenen, que els empeny a acceptar les condicions que sigui per poder pagar les factures a final de mes.

La jurisprudència que existeix fins ara és una sentència del Tribunal Suprem sobre l’activitat d’un rider de l’empresa Glovo, en què dictamina que aquesta no actua com a intermediària entre un comerç i un repartidor, cas en què els riders sí que s’ajustaria a llei que fossin autònoms, sinó que actua com a empresa de missatgeria, “fixant les condicions essencials per a la prestació del servei”, com els horaris i els preus per servei, que els autònoms no tenen capacitat de negociar. A més, l’alt tribunal també sosté que l’empresa és la “titular dels actius essencials per a la realització de l’activitat”, i que, al contrari del que passaria amb els autònoms, els riders “no disposen d’una organització empresarial pròpia i autònoma, els quals presten el seu servei inserits a l’organització de treball de l’ocupador”. En aquest enllaç es pot consultar aquesta sentència.

Per clarificar el marc regulador que ha d’aplicar en aquests casos, el Govern espanyol va aprovar el maig de 2011 l’anomenada Llei Rider, un decret que té per objectiu “garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment a l’àmbit de plataformes digitals”. Les plataformes tecnològiques s’han adaptat de forma diferent a aquesta nova disposició a l’Estatut dels Treballadors, que en alguns casos segueix sent qüestionable, com per exemple, subcontractar el 100% dels repartidors a altres empreses que presten serveis de missatgeria o mantenir el 80% dels repartidors com a autònoms ideant fórmules que asseguren que respecten la llei, però que es poden entendre com una forma d’esquivar-la, com una variació en la manera d’acceptar les comandes que podria reduir els indicis de laboralitat de la flota.

Una de les fórmules que proposa inspecció de treball és la d’autònom econòmicament dependent, una figura també controvertida que no substitueix la d’un treballador assalariat, però que legalitza que un treballador per compte d’altri pugui facturar el 75% de la facturació a una sola empresa , sempre mantenint la seva autonomia, fet que sovint és discutible que sigui realment així quan depenen en aquest grau d’un sol pagador.

Cal tenir en compte, a més, que la Unió Europea està pendent d’emetre també una regulació en aquesta matèria, que ha de ser aprovada pel Parlament i els països membres, i que afectaria més de quatre milions de treballadors.

Denunciar l´existència d´un fals autònom

Si un autònom o un tercer entén que una empresa està recorrent a la seva força de treball com a fals autònom, és recomanable que contacti amb un assessor legal que valori el seu cas. Per això necessitarà recopilar tots els testimonis i proves possibles, com ara horaris, comunicacions (email, WhatsApp…), imatges, etc., que puguin apuntar que l’empresa hauria de tenir-lo contractat en comptes de facturant pels seus serveis. Es pot interposar una denúncia formal davant la Inspecció de Treball, i a més, si les dades recollides són suficients, es pot interposar una demanda amb garanties de poder arribar a un acord de conciliació amb l’empresa per contractar aquesta persona o, si això no fos possible, portar-la davant dels tribunals.

La càrnia Terfrisa, per exemple, va ser sancionada amb 800.000 euros per Inspecció de Treball per tenir dos terços de la seva plantilla com a falsos autònoms, i Frigolouro es va veure obligada a readmetre treballadors que havia fet donar d’alta al règim d’autònoms per continuar treballant a la companyia, com s’explica en aquest reportatge de ràdio.

En els casos en què s’acaba reconeixent la relació laboral, es fa des del principi, és a dir, que l’empresa ha d’abonar les cotitzacions des de l’inici, i si es va produir un acomiadament, es pot reclamar la condició d’improcedent amb la seva corresponent indemnització. En aquest cas, el fals autònom compta amb el mateix temps que un assalariat per denunciar l’acomiadament, 20 dies hàbils després de l’avís d’acomiadament.

Si necessiteu assessoria en matèria d’existència i denúncia de falsos autònoms, contacteu amb el nostre advocat laboralista.

Photo by Rowan Freeman on Unsplash

Advocats laboralistes Contactar