Sancions laborals i faltes del treballador: Què has de saber?

A qualsevol treballador o treballadora el preocupa que en algun moment el seu ocupador pugui arribar a imposar-li alguna de les sancions laborals que preveu la legislació de la matèria. És per aquest motiu que, des d’AT Advocats, volem aclarir alguns dubtes sobre la potestat sancionadora de l’empresari o empresària i sobre l’abast de les sancions que es poden imposar en funció d’una possible falta del treballador o treballadora.

Capacitat sancionadora de l’empresari o empresària

Tal com estableix l’Estatut dels Treballadors en el seu article 20, els treballadors i treballadores estan obligats a realitzar la seva feina sota la direcció de l’empresari, o de la persona delegada designada per aquest. De tal precepte, s’infereix l’existència d’una potestat disciplinària de l’empresari que li permet imposar sancions als treballadors davant de possibles incompliments per part d’aquests.

Quines conductes poden comportar sancions laborals?

Els treballadors o treballadores què hagin pogut incórrer en un incompliment de les seves obligacions laborals, podran ser sancionats, tal com diu l’article 58 de l’Estatut dels Treballadors, de conformitat amb la graduació de les faltes i les sancions que s’estableixin en les disposicions legals i en el conveni col·lectiu corresponent al cas.

En conseqüència, podem afirmar que, perquè un treballador pugui ser objecte d’una sanció laboral, la conducta ha d’estar recollida de manera expressa, bé en l’Estatut dels Treballadors, o bé en el conveni col·lectiu aplicable.

Disposicions legals de les sancions laborals

Les sancions laborals es regulen, d’una banda, de forma més genèrica, en l’Estatut dels Treballadors i, de l’altra, d’una manera més concreta i detallada, en els diferents convenis col·lectius.

Què diu l’Estatut dels Treballadors sobre les sancions laborals?

Les sancions disciplinàries als treballadors o treballadores que es recullen en l’Estatut dels Treballadors són dos:

• Acomiadament disciplinari (Art. 54 ET)
• Suspensió del contracte de treball (Art. 45 .h ET)

Així mateix, l’ article 54.2 de l’Estatut dels Treballadors estableix quines conductes seran considerades incompliments contractuals del treballador o treballadora:

• a) Les faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat a la feina.
• b) La indisciplina o desobediència en el treball.
• c) Les ofenses verbals o físiques a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa o als familiars que convisquin amb ells.
• d) La transgresió de la bona fe contractual, així com l’abús de confiança en l’acompliment del treball.
• e) La disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal o pactat.
• f) L’embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteixen negativament en el treball.
• g) L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament sexual o per raó de sexe a l’empresari o a les persones que treballen a l’empresa.

Cal destacar que la conducta prevista en l’apartat “d)”, atesa la seva ambigüitat, pot suposar un calaix de sastre en el qual incardinar sancions als treballadors o treballadores. Caldrà, per tant, extremar encara més les precaucions quan ens trobem davant sancions justificades en tal precepte.

En l’Estatut dels Treballadors també s’estableix que les faltes han de graduar-se en faltes lleus, faltes greus i faltes molt greus. No obstant això, l’Estatut no delimita la gravetat de cadascuna de les conductes concretes. Per conèixer la graduació de gravetat de cadascuna de les conductes, haurem de recórrer al conveni col·lectiu que sigui d’aplicació.

El que sí que queda prefixat en l’Estatut dels Treballadors és la impossibilitat de sancionar cap treballador o treballadora de manera diferent a les que s’haguessin previst en el mateix Estatut o en el conveni col·lectiu que sigui d’aplicació . De la mateixa manera, s’estableix que les sancions imposades han de tenir relació amb el grau concret de gravetat de la falta comesa. Impossibilitant que pugui ser imposada una sanció d’un grau superior per infraccions inferiors.

De la mateixa manera, l’Estatut dels Treballadors prohibeix que les sancions laborals imposades puguin consistir en la reducció dels dies de vacances o la minoració de qualsevol altre dret de descans del treballador, així com tampoc en una multa d’haver-hi.

Què diuen els convenis col·lectius sobre les sancions laborals?

Els diferents convenis col·lectius són els preceptes legals en què, fruit de la negociació col·lectiva entre els representants dels treballadors o treballadores d’un determinat sector, o empresa, i la patronal , es fixen els comportaments concrets dels treballadors o treballadores que poden comportar una sanció i en els quals s’estableix la mateixa.

Donada l’existència de múltiples convenis col·lectius per a cada sector productiu (Estatals, autonòmics, provincials, locals, d’empresa …) resulta impossible recollir en aquest petit article el contingut de cada un d’ells en relació amb les faltes i a les sancions laborals.

A tall d’exemple, us mostrem de quina manera desenvolupa el Conveni d’Oficines i Despatxos de Catalunya l’apartat “a)” de l’article 54 de l’Estatut dels Treballadors, que fa referència a la reiteració de faltes d’assistència o impuntualitat per part del treballador:

• Es consideraran faltes lleus (Art. 71.1):
  “Tres faltes de puntualitat durant un mes sense que hi hagi causa justificada”
• Es consideren faltes greus (art. 72.1 i 72.2):
  “Més de tres faltes de puntualitat durant un mes sense que hi hagi causa justificada”
  “Faltar un dia a la feina sense causa justificada”
• Es consideren faltes molt greus (art. 73.1):
  “Faltar a la feina dos dies al mes sense causa justificada”

Aquest mateix conveni fixa de la següent forma les sancions laborals màximes que es poden imposar per a cada un dels tipus de faltes (Art. 74):

• Per falta lleu:
  “Amonestació per escrit o suspensió de sou i feina d’un dia.”
• Per falta greu:
  “Suspensió de sou i feina de fins a quinze dies.”
• Per falta molt greu:
  “Suspensió de sou i feina de fins a seixanta dies o rescissió del contracte de treball.

¿Quan prescriuen les infraccions i faltes?

Per tal de garantir la seguretat jurídica de treballador, i evitar que hagi de suportar de manera indefinida les possibles conseqüències d’una determinada conducta, l’article 60 de l’Estatut dels treballadors preveu la prescripció de les faltes comeses pels treballadors o treballadores i fixa els següents terminis:

• Les faltes lleus: Al cap de 10 dies.
• Les faltes greus: Al cap de 20 dies.
• Les faltes molt greus: Al cap de 60 dies.

El còmput del termini s’iniciarà en el moment en què l’empresa va tenir coneixement de la seva comissió. No obstant això, qualsevol mena de falta es considerarà prescrita al cap de sis mesos de la seva comissió.

Com funciona el procediment per a la imposició de sancions laborals?

Igual que passa amb els detalls en la graduació de les faltes i les sancions laborals, els detalls del procediment sancionador també estan regulats en els diversos convenis col·lectius.

No obstant això, en l’Estatut dels treballadors si s’estableixen algunes premisses:

• La sanció de conductes greus i molt greus requereix la comunicació per escrit al treballador, en la qual haurà de constar la data i els fets que la motiven. (Art. 58 ET)
• La representació dels treballadors ha de ser informada de la interposició de sancions laborals per faltes molt greus. (Art. 64 ET)
• Abans de la interposició d’una sanció molt greu a qui sigui representant dels treballadors s’ha d’iniciar un expedient sancionador contradictori. (Art. 68 ET)

Què poden fer els treballadors o treballadores davant la imposició de sancions laborals?

Davant la imposició d’alguna de les sancions laborals previstes en la legislació, el treballador o treballadora podrà interposar una demanda contra l’empresa dins del termini de 20 dies hàbils següents a la imposició de la sanció.

Així mateix, i amb caràcter previ a la interposició de la demanda, el treballador o treballadora ha de procedir a la presentació d’una papereta de conciliació davant el SMAC (Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació).

En el procediment que s’iniciï a instàncies de la demanda del treballador o treballadora, la càrrega de la prova recaurà sobre l’empresa que, a més, no podrà al·legar motius de sanció diferents que aquells que s’haguessin fet constar en la comunicació de la sanció al treballador.

La sentència que resolgui el procediment pot: confirmar la sanció, revocar parcialment, revocar totalment o declarar-la nul·la.

Aquest petit article pretén ser una explicació senzilla de la regulació de les sancions laborals per facilitar el seu coneixement als lectors. No obstant això, si necessites ajuda o tens alguna qüestió, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.