A aquest article AT Advocats aclarim dubtes i servim de guia bàsica per als que estiguin pensant o ja hagin decidit recórrer a la separació o al divorci.
Darrera edició: 10 desembre 2021
Encara que, per sort, avui dia la figura del divorci ja està plenament reconeguda i regulada a l’Estat espanyol i l’estigmatització d’abans ja ha desaparegut per complet, encara hi ha molts dubtes que assalten les persones que es plantegen recórrer-hi. Per això, amb aquest petit article, des d’AT Advocats volem ajudar a aclarir-les.
En primer lloc, hem de deixar clar que, en cap cas, la separació és un pas necessari previ a la tramitació del divorci. Qualsevol dels cònjuges pot iniciar els tràmits del divorci sense necessitat d’haver passat prèviament per una separació, ni tan sols de fet.
Dit això, hem de dir que les dues figures, la separació i el divorci, tenen molts més aspectes en comú que diferències. No obstant això, s’ha de remarcar que les diferències, encara que poques, són de molta rellevància.
Així, mentre el divorci suposa la dissolució del matrimoni i, per tant, de totes les relacions jurídiques que hi són inherents, la separació implica la interrupció de la convivència de la parella i, per tant, la modificació de les relacions jurídiques entre els dos cònjuges, sense que es dugui a terme la dissolució matrimonial. Igualment, la separació és una figura de fàcil reversió, ja que les persones que s’hi acullen continuen, en tot moment, sent considerades un matrimoni (no podent casar-se de nou amb terceres persones ni entre elles) mentre que el divorci és una figura irreversible, ja que el matrimoni queda dissolt i, per tant, per tornar a la situació anterior la parella hauria de celebrar un nou matrimoni.
A més, mentre que la separació es pot donar per la via de fet i, també, de manera formal, davant notari o en via judicial, el divorci requereix, de manera necessària, d’una sèrie de formalitats, tant en via notarial com en el seu tràmit en seu judicial.
La sentència de separació o divorci, així com qualsevol conveni regulador formalitzat davant notari (el procediment davant notari està vetat a matrimonis amb fills menors) ha de contenir i regular els següents aspectes:
En cas de divorci s’haurà, també, de decretar de manera formal la dissolució de el matrimoni.
Vistes ja les conseqüències de la separació i del divorci, i abans de començar a parlar dels passos i procediments a seguir per dur a terme tant la separació com el divorci, resulta necessari aclarir alguns conceptes importants que han aparegut en aquest article:
El Pla de Parentalitat és l’instrument en què es concreta de quina manera serà exercida, per part de cadascun dels progenitors, les respectives obligacions i compromisos adquirits en relació a la pàtria potestat dels fills comuns, la seva tutela i la seva educació.
L’obligació d’aliments és l’obligació que tenen els progenitors de cobrir econòmicament les necessitats i despeses bàsiques i ordinàries dels fills (alimentació, roba, educació, habitatge …).
La potestat parental és el conjunt de drets i obligacions que la legislació atorga als pares pel simple fet de ser-ho. De manera encara més resumida, podem dir que és la capacitat dels pares de decidir i respondre pels seus fills.
La guarda i custòdia és el fet de tenir cura, assistir i conviure amb els fills de manera diària.
El règim de visites és el mecanisme pel qual s’estableixen els mitjans i pautes de relació entre pares i fills que, atès el règim de guarda i custòdia establert, no conviuen de manera diària i habitual.
La prestació compensatòria és un mecanisme legal previst per a reduir, en la mesura del possible, un eventual desequilibri econòmic ocasionat amb motiu de la separació o el divorci, entre el nivell de vida de la parella durant el matrimoni i el nivell de vida dels membres de la mateixa després de la seva separació o divorci.
S’articula com l’obligació d’econòmica d’un dels cònjuges envers el qual, amb motiu de la separació, veu perjudicada la seva situació econòmica. Aquesta obligació es pot satisfer mitjançant el pagament o lliurament d’una quantitat fixa de béns o diners o, bé mitjançant l’establiment d’una pensió per un període de temps determinat que, de vegades, pot arribar a ser vitalícia.
La compensació econòmica per raó de la feina és una figura, prevista exclusivament per al règim de separació de béns (aplicat per defecte a Catalunya), que estableix el dret del cònjuge que ha treballat substancialment més que l’altre en benefici de el matrimoni a percebre una compensació econòmica per aquest treball i dedicació, quan l’obligat al pagament de la prestació hagués obtingut, per això, un increment patrimonial.
Igualment, preveu el dret a aquesta compensació per al cònjuge que hagués treballat per a l’altre durant el matrimoni sense percebre per això cap retribució o quan la percebuda fos insuficient.
Presa la decisió de posar fi a el matrimoni o, si més no, de finalitzar la convivència de la parella, el procediment a seguir dependrà d’una sèrie de condicionants, com si hi ha, o no, fills menors del matrimoni, o si és possible, o no, dur a terme la separació o el divorci de mutu acord.
Cal remarcar que, a diferència del que passava en el passat, a l’actualitat no és necessari al·legar cap causa per exercir el divorci o la separació (a tall de curiositat, aquí adjuntem un article de 1980 on s’explica la dificultat de divorciar-se aleshores). N’hi ha prou amb que hi hagi la voluntat d’una de les parts i amb que hagin transcorregut 3 mesos de la celebració del matrimoni.
Amb independència de les circumstàncies concretes i de procediment que s’ha de seguir, el pas inicial que ha de donar una persona que pretengui separar-se formalment o divorciar-se és el de contactar amb un advocat especialitzat en la matèria, ja que per a la tramitació d’un procediment de separació o divorci és necessària, en qualsevol cas, la defensa d’advocat. En funció de el procediment a seguir, a més, també serà necessària la representació per mitjà d’un procurador .
En aquesta modalitat, l’advocat s’encarregarà de recollir en un document els pactes del conveni regulador que serà presentat davant un notari de l’últim domicili del matrimoni, o del domicili d’actual d’un dels cònjuges.
No obstant això, únicament es pot accedir a aquesta via si es compleixen els següents requisits :
En aquesta modalitat, que necessita de la representació de les parts per mitjà de procurador </ strong>, l’advocat redactarà la demanda de divorci fent-hi constar tots els aspectes relatius al conveni regulador (pensió d’aliments, guarda i custòdia dels fills, règim de visites, atribució de l’ús i gaudi de l’habitatge familiar…) per, posteriorment, presentar-la davant del jutjat </ strong> corresponent.
A aquesta via poden accedir totes les parelles casades que pretenguin separar-se o divorciar-se, sempre que hagin transcorregut 3 mesos des de la celebració del matrimoni però amb independència de l’existència de fills en comú o de la possibilitat d’arribar a un acord entre les parts.
No obstant això, els procediments judicials d’amb mutu acord tenen clars avantatges respecte dels procediments contenciosos, ja que suposen un considerable estalvi de temps i, en conseqüència, comporta una reducció important dels costos.
Aquest petit article pretén aclarir certs dubtes sobre en què es diferencia una separació i un divorci i servir de guia bàsica per als que estiguin pensant o ja hagin decidit recórrer a la separació o el divorci. De cap manera pot, ni pretén, substituir el consell professional d’un advocat. Per obtenir ajuda o per resoldre alguna qüestió al respecte, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres.